eixordar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin exsurdāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ə.ʃurˈda]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.ʃorˈda]
• IPA^(key): (Valencian) [ej.ʃoɾˈðaɾ]

Verb

eixordar (first-person singular present eixordo, first-person singular preterite eixordí, past participle eixordat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. (transitive) to deafen (someone) with a very loud noise

Conjugation

    Conjugation of eixordar (first conjugation)

infinitive			eixordar
gerund			eixordant
past participle				masculine		feminine
		singular		eixordat		eixordada
		plural		eixordats		eixordades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eixordo	eixordes	eixorda	eixordem	eixordeu	eixorden
	imperfect	eixordava	eixordaves	eixordava	eixordàvem	eixordàveu	eixordaven
	future	eixordaré	eixordaràs	eixordarà	eixordarem	eixordareu	eixordaran
	preterite	eixordí	eixordares	eixordà	eixordàrem	eixordàreu	eixordaren
	conditional	eixordaria	eixordaries	eixordaria	eixordaríem	eixordaríeu	eixordarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eixordi	eixordis	eixordi	eixordem	eixordeu	eixordin
	imperfect	eixordés	eixordessis	eixordés	eixordéssim	eixordéssiu	eixordessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	eixorda	eixordi	eixordem	eixordeu	eixordin
	negative (no)	—	no eixordis	no eixordi	no eixordem	no eixordeu	no eixordin

Related terms

• sord
• ensordir

References

• “eixordar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.