espellucar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *expiluc(i)cāre, ultimately from Latin pilāre (“remove hair”). By surface analysis, es- +‎ pellucar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pə.ʎuˈka]
• IPA^(key): (Valencian) [es.pe.ʎuˈkaɾ]

Verb

espellucar (first-person singular present espelluco, first-person singular preterite espelluquí, past participle espellucat)

1. to pluck fruit (from a tree, etc.)
2. to investigate something in detail

Conjugation

    Conjugation of espellucar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			espellucar
gerund			espellucant
past participle				masculine		feminine
		singular		espellucat		espellucada
		plural		espellucats		espellucades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espelluco	espelluques	espelluca	espelluquem	espelluqueu	espelluquen
	imperfect	espellucava	espellucaves	espellucava	espellucàvem	espellucàveu	espellucaven
	future	espellucaré	espellucaràs	espellucarà	espellucarem	espellucareu	espellucaran
	preterite	espelluquí	espellucares	espellucà	espellucàrem	espellucàreu	espellucaren
	conditional	espellucaria	espellucaries	espellucaria	espellucaríem	espellucaríeu	espellucarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espelluqui	espelluquis	espelluqui	espelluquem	espelluqueu	espelluquin
	imperfect	espelluqués	espelluquessis	espelluqués	espelluquéssim	espelluquéssiu	espelluquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	espelluca	espelluqui	espelluquem	espelluqueu	espelluquin
	negative (no)	—	no espelluquis	no espelluqui	no espelluquem	no espelluqueu	no espelluquin

Further reading

• “espellucar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.