Catalan edit

Etymology edit

From pífia (mistake).

Pronunciation edit

Verb edit

espifiar (first-person singular present espifio, first-person singular preterite espifií, past participle espifiat)

  1. (transitive) to mess up
    • 2022, Xènia Dyakonova, “Em de Moika”, in El conte de l'alfabet (Literatures), Barcelona: L'Avenç, →ISBN, page 74:
      Als assajos me n'havia sortit prou bé, però al concert la vaig espifiar, cohibida per la magnificència de l'entorn i la multitud de pares, mares, àvies i avis a la platea.
      (please add an English translation of this quotation)

Conjugation edit

Further reading edit