marbrar

Catalan

Etymology

From marbre +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [mərˈbɾa]
• IPA^(key): (Valencian) [maɾˈbɾaɾ]

Verb

marbrar (first-person singular present marbro, first-person singular preterite marbrí, past participle marbrat)

1. (transitive) to marble (to give the appearance of marble)

   Synonym: marbrejar

Conjugation

    Conjugation of marbrar (first conjugation)

infinitive			marbrar
gerund			marbrant
past participle				masculine		feminine
		singular		marbrat		marbrada
		plural		marbrats		marbrades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	marbro	marbres	marbra	marbrem	marbreu	marbren
	imperfect	marbrava	marbraves	marbrava	marbràvem	marbràveu	marbraven
	future	marbraré	marbraràs	marbrarà	marbrarem	marbrareu	marbraran
	preterite	marbrí	marbrares	marbrà	marbràrem	marbràreu	marbraren
	conditional	marbraria	marbraries	marbraria	marbraríem	marbraríeu	marbrarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	marbri	marbris	marbri	marbrem	marbreu	marbrin
	imperfect	marbrés	marbressis	marbrés	marbréssim	marbréssiu	marbressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	marbra	marbri	marbrem	marbreu	marbrin
	negative (no)	—	no marbris	no marbri	no marbrem	no marbreu	no marbrin

Further reading

• “marbrar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.