mitjançar

Catalan

Etymology

Inherited from Late Latin *mediantāre, from Latin mediāre (“to be in the middle”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [mi.d͡ʒənˈsa]
• IPA^(key): (Valencia) [mi.d͡ʒanˈsaɾ]

Verb

mitjançar (first-person singular present mitjanço, first-person singular preterite mitjancí, past participle mitjançat)

1. (intransitive) to mediate, to broker, to act as a middleman

Conjugation

    Conjugation of mitjançar (first conjugation, ç-c alternation)

infinitive			mitjançar
gerund			mitjançant
past participle				masculine		feminine
		singular		mitjançat		mitjançada
		plural		mitjançats		mitjançades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	mitjanço	mitjances	mitjança	mitjancem	mitjanceu	mitjancen
	imperfect	mitjançava	mitjançaves	mitjançava	mitjançàvem	mitjançàveu	mitjançaven
	future	mitjançaré	mitjançaràs	mitjançarà	mitjançarem	mitjançareu	mitjançaran
	preterite	mitjancí	mitjançares	mitjançà	mitjançàrem	mitjançàreu	mitjançaren
	conditional	mitjançaria	mitjançaries	mitjançaria	mitjançaríem	mitjançaríeu	mitjançarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	mitjanci	mitjancis	mitjanci	mitjancem	mitjanceu	mitjancin
	imperfect	mitjancés	mitjancessis	mitjancés	mitjancéssim	mitjancéssiu	mitjancessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	mitjança	mitjanci	mitjancem	mitjanceu	mitjancin
	negative (no)	—	no mitjancis	no mitjanci	no mitjancem	no mitjanceu	no mitjancin

Derived terms

• mitjançant
• mitjancer

Related terms

• mediar

Further reading

• “mitjançar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.