polpar

Catalan

Etymology

From polpa +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pulˈpa]
• IPA^(key): (Balearic) [polˈpa]
• IPA^(key): (Valencian) [polˈpaɾ]

Verb

polpar (first-person singular present polpo, first-person singular preterite polpí, past participle polpat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. to pulp

Conjugation

    Conjugation of polpar (first conjugation)

infinitive			polpar
gerund			polpant
past participle				masculine		feminine
		singular		polpat		polpada
		plural		polpats		polpades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	polpo	polpes	polpa	polpem	polpeu	polpen
	imperfect	polpava	polpaves	polpava	polpàvem	polpàveu	polpaven
	future	polparé	polparàs	polparà	polparem	polpareu	polparan
	preterite	polpí	polpares	polpà	polpàrem	polpàreu	polparen
	conditional	polparia	polparies	polparia	polparíem	polparíeu	polparien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	polpi	polpis	polpi	polpem	polpeu	polpin
	imperfect	polpés	polpessis	polpés	polpéssim	polpéssiu	polpessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	polpa	polpi	polpem	polpeu	polpin
	negative (no)	—	no polpis	no polpi	no polpem	no polpeu	no polpin

Derived terms

• polpació

Further reading

• “polpar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “polpar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “polpar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.