ronsejar

Catalan edit

Etymology edit

From ronsa +‎ -ejar.

Pronunciation edit

IPA^(key): (Central) [run.səˈʒa]
IPA^(key): (Balearic) [ron.səˈʒa]
IPA^(key): (Valencian) [ron.seˈd͡ʒaɾ]

Verb edit

ronsejar (first-person singular present ronsejo, first-person singular preterite ronsegí, past participle ronsejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

to dawdle
Synonym: gallinejar

Conjugation edit

Conjugation of ronsejar (first conjugation, j-g alternation)

person		singular			plural
infinitive			ronsejar
gerund			ronsejant
past participle				masculine		feminine
		singular		ronsejat		ronsejada
		plural		ronsejats		ronsejades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ronsejo	ronseges	ronseja	ronsegem	ronsegeu	ronsegen
	imperfect	ronsejava	ronsejaves	ronsejava	ronsejàvem	ronsejàveu	ronsejaven
	future	ronsejaré	ronsejaràs	ronsejarà	ronsejarem	ronsejareu	ronsejaran
	preterite	ronsegí	ronsejares	ronsejà	ronsejàrem	ronsejàreu	ronsejaren
	conditional	ronsejaria	ronsejaries	ronsejaria	ronsejaríem	ronsejaríeu	ronsejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ronsegi	ronsegis	ronsegi	ronsegem	ronsegeu	ronsegin
	imperfect	ronsegés	ronsegessis	ronsegés	ronsegéssim	ronsegéssiu	ronsegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	ronseja	ronsegi	ronsegem	ronsegeu	ronsegin
	negative (no)	—	no ronsegis	no ronsegi	no ronsegem	no ronsegeu	no ronsegin

Derived terms edit

ronsejaire