segellar

Catalan edit

Etymology edit

Inherited from Latin sigillāre. By surface analysis, segell +‎ -ar. Compare French sceller, Spanish sellar. Cf. also the borrowed doublet sigil·lar.

Pronunciation edit

IPA^(key): (Central, Balearic) [sə.ʒəˈʎa]
IPA^(key): (Valencian) [se.d͡ʒeˈʎaɾ]

Verb edit

segellar (first-person singular present segello, first-person singular preterite segellí, past participle segellat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/

to stamp

Conjugation edit

Conjugation of segellar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			segellar
gerund			segellant
past participle				masculine		feminine
		singular		segellat		segellada
		plural		segellats		segellades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	segello	segelles	segella	segellem	segelleu	segellen
	imperfect	segellava	segellaves	segellava	segellàvem	segellàveu	segellaven
	future	segellaré	segellaràs	segellarà	segellarem	segellareu	segellaran
	preterite	segellí	segellares	segellà	segellàrem	segellàreu	segellaren
	conditional	segellaria	segellaries	segellaria	segellaríem	segellaríeu	segellarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	segelli	segellis	segelli	segellem	segelleu	segellin
	imperfect	segellés	segellessis	segellés	segelléssim	segelléssiu	segellessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	segella	segelli	segellem	segelleu	segellin
	negative (no)	—	no segellis	no segelli	no segellem	no segelleu	no segellin

Related terms edit

segell

References edit

“segellar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.