assoliment

Catalan

Etymology

From assolir +‎ -ment. First attested in 1696.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ə.su.liˈmen]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.so.liˈment]
• IPA^(key): (Valencian) [a.so.liˈment]

Noun

assoliment m (plural assoliments)

1. achievement, attainment

Further reading

• “assoliment” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “assoliment” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “assoliment” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.