ciurel

Romanian

Etymology

From ciur +‎ -el.

Noun

ciurel n (plural ciurele)

1. diminutive of ciur

Declension

Declension of ciurel

	singular		plural
	indefinite articulation	definite articulation	indefinite articulation	definite articulation
nominative/accusative	(un) ciurel	ciurelul	(niște) ciurele	ciurelele
genitive/dative	(unui) ciurel	ciurelului	(unor) ciurele	ciurelelor
vocative	ciurelule		ciurelelor