copel·la

Catalan

Etymology

Borrowed from French coupelle. Doublet of cospell and cognate with English cupel.

Noun

copel·la f (plural copel·les)

1. (metallurgy) cupel

Hypernyms

• vas

Derived terms

• copel·lar

Further reading

• “copel·la”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “copel·la” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “copella” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.