correcte

English

Noun

correcte (uncountable)

1. (obsolete) Possibly a medicinal herb. (Can we add an example for this sense?)

References

• OED2

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin correctus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kuˈrɛk.tə]
• IPA^(key): (Balearic) [koˈrɛk.tə]
• IPA^(key): (Valencian) [koˈrɛk.te]

• Audio

  (file)

• Rhymes: -ɛkte

Adjective

correcte (feminine correcta, masculine and feminine plural correctes)

1. correct

   Antonym: incorrecte

Derived terms

• correctament

Related terms

• correcció
• corrector
• corregir

Further reading

• “correcte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “correcte”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “correcte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “correcte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

French

Pronunciation

• IPA^(key): /kɔ.ʁɛkt/

• Audio

  (file)

Adjective

correcte

1. feminine singular of correct

Latin

Pronunciation

• (Classical) IPA^(key): /korˈreːk.te/, [kɔrˈreːkt̪ɛ]
• (modern Italianate Ecclesiastical) IPA^(key): /korˈrek.te/, [korˈrɛkt̪e]

Participle

corrēcte

1. vocative masculine singular of corrēctus