desinencial

Catalan

Etymology

From desinència +‎ -al.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.zi.nən.siˈal]
• IPA^(key): (Valencian) [de.zi.nen.siˈal]

Adjective

desinencial m or f (masculine and feminine plural desinencials)

1. (relational) desinence; inflectional
   • 1968, Martí de Riquer, L'arnès del cavaller:

     Advertim que en aquesta expressió, evidentment en vocatiu, la essa final de "ferres" és desinencial de cas, no de plural.

     Note that in this expression, evidently in the vocative, the final "s" of "ferres" is a case inflection, not a plural "s".

Further reading

• “desinencial” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.