oidà

Catalan

Etymology

From Old Catalan odà, under influence from oi.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ujˈða]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [ojˈða]

Interjection

oidà

1. indicates admiration and surprise
   • 1934, Joan Puig i Ferreter, Camins de França:

     ¡Són deu francs! Oidà! No ha estat del tot perduda la visita a monsieur Ponchon.

     It's ten francs! Hurrah! The visit with monsieur Ponchon wasn't a total loss!

Further reading

• “oidà” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.