pernecessarius
Latin
editEtymology
editFrom per- (“intensifier”) + necessārius (“necessary”).
Pronunciation
edit- (Classical Latin) IPA(key): /per.ne.kesˈsaː.ri.us/, [pɛrnɛkɛs̠ˈs̠äːriʊs̠]
- (modern Italianate Ecclesiastical) IPA(key): /per.ne.t͡ʃesˈsa.ri.us/, [pernet͡ʃesˈsäːrius]
Adjective
editpernecessārius (feminine pernecessāria, neuter pernecessārium); first/second-declension adjective
- very necessary
Declension
editFirst/second-declension adjective.
Number | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
Nominative | pernecessārius | pernecessāria | pernecessārium | pernecessāriī | pernecessāriae | pernecessāria | |
Genitive | pernecessāriī | pernecessāriae | pernecessāriī | pernecessāriōrum | pernecessāriārum | pernecessāriōrum | |
Dative | pernecessāriō | pernecessāriō | pernecessāriīs | ||||
Accusative | pernecessārium | pernecessāriam | pernecessārium | pernecessāriōs | pernecessāriās | pernecessāria | |
Ablative | pernecessāriō | pernecessāriā | pernecessāriō | pernecessāriīs | |||
Vocative | pernecessārie | pernecessāria | pernecessārium | pernecessāriī | pernecessāriae | pernecessāria |
References
edit- “pernecessarius”, in Charlton T. Lewis and Charles Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press
- “pernecessarius”, in Charlton T. Lewis (1891) An Elementary Latin Dictionary, New York: Harper & Brothers
- pernecessarius in Gaffiot, Félix (1934) Dictionnaire illustré latin-français, Hachette.