progrés

See also: progres and progrès

CatalanEdit

EtymologyEdit

From Latin prōgressus, attested from the 15th century.[1]

NounEdit

progrés m (plural progressos)

  1. progress
    • 2016 December 1, “Ana Morgade: "A l'arribar a Barcelona vaig aprendre català"”, in El Periódico[1]:
      Al principi un té la sensació que farà el que pugui, però a poc a poc vas veient els teus propis progressos i això et comença a incentivar i t'enganxa.
      At first one has the feeling that they will do what they can, but little by little you see your own progress and that starts to incentivize you and you get hooked.

Derived termsEdit

Related termsEdit

ReferencesEdit

  1. ^ “progrés” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.

Further readingEdit


Old FrenchEdit

NounEdit

progrés m (oblique plural progrés, nominative singular progrés, nominative plural progrés)

  1. progress

ReferencesEdit