quirat

Catalan

Etymology

From Arabic قِيرَاط (qīrāṭ, “husk”), from Ancient Greek κεράτιον (kerátion, “carob seed”), diminutive form of κέρας (kéras, “horn”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencia) [kiˈɾat]
• Rhymes: -at

Noun

quirat m (plural quirats)

1. carat

Further reading

• “quirat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “quirat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “quirat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “quirat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.