rendiment

Catalan

Etymology

From rendir (“to surrender, to perform”) +‎ -ment.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [rən.diˈmen]
• IPA^(key): (Balearic) [rən.diˈment]
• IPA^(key): (Valencia) [ren.diˈment]

Noun

rendiment m (plural rendiments)

1. surrender
2. exhaustion
3. output, performance
   • 2008, Miquel Pujol i Palol, Les plantes cultivades. 1. Cereals, →ISBN, page 27:

     Els cereals d'estiu tenen un rendiment més alt que els cereals d'hivern.

     Summer cereals have a higher output than winter cereals.

Further reading

• “rendiment” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rendiment”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “rendiment” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rendiment” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Romanian

Etymology

Borrowed from Italian rendimento.

Noun

rendiment n (uncountable)

1. (obsolete) efficiency

Declension

declension of rendiment (singular only)

	singular
n gender	indefinite articulation	definite articulation
nominative/accusative	(un) rendiment	rendimentul
genitive/dative	(unui) rendiment	rendimentului
vocative	rendimentule

References

• rendiment in Academia Română, Micul dicționar academic, ediția a II-a, Bucharest: Univers Enciclopedic, 2010. →ISBN