segle

See also: sègle

Catalan

Etymology 1

From Latin saeculum.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈseɡ.ɡlə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈse.ɣle]

Noun

segle m (plural segles)

1. century (period of 100 years)

Etymology 2

Alternative forms

• sègle (pre-2016 spelling)

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈsɛɡ.ɡlə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈse.ɣle]

Noun

segle m (plural segles)

1. (dialectal) Alternative form of sègol (“rye”)

Further reading

• “segle” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “segle”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “segle” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “segle” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

German

Pronunciation

• Audio

  (file)

Verb

segle

1. inflection of segeln:
   1. first-person singular present
   2. singular imperative
   3. first/third-person singular subjunctive I

Norwegian Bokmål

Etymology

From Old Norse sigla.

Verb

segle

1. (nautical) alternative form of seile

References

• “segle” in The Bokmål Dictionary.

Norwegian Nynorsk

Verb

segle (imperative segl, present tense seglar or segler, simple past segla or seglde, past participle segla or seglt, present participle seglande)

1. Alternative form of sigla (“to sail”)

Old Occitan

Etymology

From Latin saeculum. Gallo-Romance cognate with Old French siecle.

Noun

segle m (oblique plural segles, nominative singular segles, nominative plural segle)

1. worldly existence (as opposed to heavenly existence)

Descendants

• Catalan: segle
• Occitan: sègle, sècle, siècle

References

• Walther von Wartburg (1928–2002) “saeculum”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volumes 11: S–Si, page 44

Slovene

Participle

sẹ́gle

1. feminine plural l-participle of sẹ́či (“to reach”)