superstició
Catalan edit
Etymology edit
Borrowed from Latin superstitiōnem. First attested in 1653.[1]
Noun edit
superstició f (plural supersticions)
Related terms edit
References edit
- ^ “superstició”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading edit
- “superstició” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “superstició” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “superstició” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.