conjuntar

Catalan

Etymology

From conjunt +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kuɲ.ʒunˈta]
• IPA^(key): (Balearic) [koɲ.ʒunˈta]
• IPA^(key): (Valencian) [koɲ.d͡ʒunˈtaɾ]
• Homophone: conjuntà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

conjuntar (first-person singular present conjunto, first-person singular preterite conjuntí, past participle conjuntat)

1. (transitive) to join

Conjugation

    Conjugation of conjuntar (first conjugation)

infinitive			conjuntar
gerund			conjuntant
past participle				masculine		feminine
		singular		conjuntat		conjuntada
		plural		conjuntats		conjuntades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	conjunto	conjuntes	conjunta	conjuntem	conjunteu	conjunten
	imperfect	conjuntava	conjuntaves	conjuntava	conjuntàvem	conjuntàveu	conjuntaven
	future	conjuntaré	conjuntaràs	conjuntarà	conjuntarem	conjuntareu	conjuntaran
	preterite	conjuntí	conjuntares	conjuntà	conjuntàrem	conjuntàreu	conjuntaren
	conditional	conjuntaria	conjuntaries	conjuntaria	conjuntaríem	conjuntaríeu	conjuntarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	conjunti	conjuntis	conjunti	conjuntem	conjunteu	conjuntin
	imperfect	conjuntés	conjuntessis	conjuntés	conjuntéssim	conjuntéssiu	conjuntessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	conjunta	conjunti	conjuntem	conjunteu	conjuntin
	negative (no)	—	no conjuntis	no conjunti	no conjuntem	no conjunteu	no conjuntin

Derived terms

• desconjuntar

Further reading

• “conjuntar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Spanish

Pronunciation

• IPA^(key): /konxunˈtaɾ/ [kõŋ.xũn̪ˈt̪aɾ]
• Rhymes: -aɾ
• Syllabification: con‧jun‧tar

Verb

conjuntar (first-person singular present conjunto, first-person singular preterite conjunté, past participle conjuntado)

1. (transitive) to join, bring together

Conjugation

    Conjugation of conjuntar (See Appendix:Spanish verbs)

infinitive			conjuntar
gerund			conjuntando
past participle				masculine		feminine
		singular		conjuntado		conjuntada
		plural		conjuntados		conjuntadas
		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
indicative		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	conjunto	conjuntastú conjuntásvos	conjunta	conjuntamos	conjuntáis	conjuntan
	imperfect	conjuntaba	conjuntabas	conjuntaba	conjuntábamos	conjuntabais	conjuntaban
	preterite	conjunté	conjuntaste	conjuntó	conjuntamos	conjuntasteis	conjuntaron
	future	conjuntaré	conjuntarás	conjuntará	conjuntaremos	conjuntaréis	conjuntarán
	conditional	conjuntaría	conjuntarías	conjuntaría	conjuntaríamos	conjuntaríais	conjuntarían
subjunctive		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	conjunte	conjuntestú conjuntésvos2	conjunte	conjuntemos	conjuntéis	conjunten
	imperfect (ra)	conjuntara	conjuntaras	conjuntara	conjuntáramos	conjuntarais	conjuntaran
	imperfect (se)	conjuntase	conjuntases	conjuntase	conjuntásemos	conjuntaseis	conjuntasen
	future1	conjuntare	conjuntares	conjuntare	conjuntáremos	conjuntareis	conjuntaren
imperative		—	tú vos	usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ustedes
	affirmative		conjuntatú conjuntávos	conjunte	conjuntemos	conjuntad	conjunten
	negative		no conjuntes	no conjunte	no conjuntemos	no conjuntéis	no conjunten

¹Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
²Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

    Selected combined forms of conjuntar

These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
with infinitive conjuntar
	dative	conjuntarme	conjuntarte	conjuntarle, conjuntarse	conjuntarnos	conjuntaros	conjuntarles, conjuntarse
	accusative	conjuntarme	conjuntarte	conjuntarlo, conjuntarla, conjuntarse	conjuntarnos	conjuntaros	conjuntarlos, conjuntarlas, conjuntarse
with gerund conjuntando
	dative	conjuntándome	conjuntándote	conjuntándole, conjuntándose	conjuntándonos	conjuntándoos	conjuntándoles, conjuntándose
	accusative	conjuntándome	conjuntándote	conjuntándolo, conjuntándola, conjuntándose	conjuntándonos	conjuntándoos	conjuntándolos, conjuntándolas, conjuntándose
with informal second-person singular tú imperative conjunta
	dative	conjúntame	conjúntate	conjúntale	conjúntanos	not used	conjúntales
	accusative	conjúntame	conjúntate	conjúntalo, conjúntala	conjúntanos	not used	conjúntalos, conjúntalas
with informal second-person singular vos imperative conjuntá
	dative	conjuntame	conjuntate	conjuntale	conjuntanos	not used	conjuntales
	accusative	conjuntame	conjuntate	conjuntalo, conjuntala	conjuntanos	not used	conjuntalos, conjuntalas
with formal second-person singular imperative conjunte
	dative	conjúnteme	not used	conjúntele, conjúntese	conjúntenos	not used	conjúnteles
	accusative	conjúnteme	not used	conjúntelo, conjúntela, conjúntese	conjúntenos	not used	conjúntelos, conjúntelas
with first-person plural imperative conjuntemos
	dative	not used	conjuntémoste	conjuntémosle	conjuntémonos	conjuntémoos	conjuntémosles
	accusative	not used	conjuntémoste	conjuntémoslo, conjuntémosla	conjuntémonos	conjuntémoos	conjuntémoslos, conjuntémoslas
with informal second-person plural imperative conjuntad
	dative	conjuntadme	not used	conjuntadle	conjuntadnos	conjuntaos	conjuntadles
	accusative	conjuntadme	not used	conjuntadlo, conjuntadla	conjuntadnos	conjuntaos	conjuntadlos, conjuntadlas
with formal second-person plural imperative conjunten
	dative	conjúntenme	not used	conjúntenle	conjúntennos	not used	conjúntenles, conjúntense
	accusative	conjúntenme	not used	conjúntenlo, conjúntenla	conjúntennos	not used	conjúntenlos, conjúntenlas, conjúntense

Further reading

• “conjuntar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014