dependre

See also: dependré and dépendre

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *dēpendĕre, from Classical Latin dēpendēre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [dəˈpɛn.dɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [dəˈpən.dɾə]
• IPA^(key): (Valencian) [deˈpen.dɾe]

Verb

dependre (first-person singular present depenc, first-person singular preterite depenguí, past participle depès); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to depend [+ de (object) = on]

   Ell depèn totalment de la seva mare.

   He depends completely on his mother.

   Un camp central és un camp de forces conservatiu tal que l'energia potencial d'una partícula només depengui de la distància escalar a un punt fix anomenat centre o font del camp.

   (please add an English translation of this usage example)

Conjugation

    Conjugation of dependre (second conjugation, irregular, with velar infix)

infinitive			dependre
gerund			depenent
past participle				masculine		feminine
		singular		depès		depesa
		plural		depesos		depeses
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	depenc	depens	depèn	depenem	depeneu	depenen
	imperfect	depenia	depenies	depenia	depeníem	depeníeu	depenien
	future	dependré	dependràs	dependrà	dependrem	dependreu	dependran
	preterite	depenguí	depengueres	depengué	depenguérem	depenguéreu	depengueren
	conditional	dependria	dependries	dependria	dependríem	dependríeu	dependrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	depengui	depenguis	depengui	depenguem	depengueu	depenguin
	imperfect	depengués	depenguessis	depengués	depenguéssim	depenguéssiu	depenguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	depèn	depengui	depenguem	depeneu	depenguin
	negative (no)	—	no depenguis	no depengui	no depenguem	no depengueu	no depenguin

Related terms

• dependència
• dependent

See also

• penjar