enfeinar

Catalan edit

Alternative forms edit

afaenar

Etymology edit

From en- +‎ feina (“work”) +‎ -ar.

Pronunciation edit

IPA^(key): (Central, Balearic) [əɱ.fəjˈna]
IPA^(key): (Valencian) [eɱ.fejˈnaɾ]

Verb edit

enfeinar (first-person singular present enfeino, first-person singular preterite enfeiní, past participle enfeinat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

(transitive) to load with work; to swamp
- 2020 June 22, Francesc de Carreras, “La política infantil”, in El País‎^[1]:
  Al Govern li havien canviat les preguntes i, com és obvi, no tenia preparades les respostes. Estava enfeinat en altres coses. Començava a viure en la nova realitat.
  The Government was asked new questions and obviously hadn't prepared answers to them. It was too busy with other things. It started to live in the new reality.

Conjugation edit

Conjugation of enfeinar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			enfeinar
gerund			enfeinant
past participle				masculine		feminine
		singular		enfeinat		enfeinada
		plural		enfeinats		enfeinades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enfeino	enfeines	enfeina	enfeinem	enfeineu	enfeinen
	imperfect	enfeinava	enfeinaves	enfeinava	enfeinàvem	enfeinàveu	enfeinaven
	future	enfeinaré	enfeinaràs	enfeinarà	enfeinarem	enfeinareu	enfeinaran
	preterite	enfeiní	enfeinares	enfeinà	enfeinàrem	enfeinàreu	enfeinaren
	conditional	enfeinaria	enfeinaries	enfeinaria	enfeinaríem	enfeinaríeu	enfeinarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enfeini	enfeinis	enfeini	enfeinem	enfeineu	enfeinin
	imperfect	enfeinés	enfeinessis	enfeinés	enfeinéssim	enfeinéssiu	enfeinessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enfeina	enfeini	enfeinem	enfeineu	enfeinin
	negative (no)	—	no enfeinis	no enfeini	no enfeinem	no enfeineu	no enfeinin