hivernar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin hībernāre (“to winter”). Doublet of hibernar, a learned borrowing.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [i.βərˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [i.vərˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [i.veɾˈnaɾ]

Verb

hivernar (first-person singular present hiverno, first-person singular preterite hiverní, past participle hivernat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to winter, to overwinter

Conjugation

    Conjugation of hivernar (first conjugation)

infinitive			hivernar
gerund			hivernant
past participle				masculine		feminine
		singular		hivernat		hivernada
		plural		hivernats		hivernades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	hiverno	hivernes	hiverna	hivernem	hiverneu	hivernen
	imperfect	hivernava	hivernaves	hivernava	hivernàvem	hivernàveu	hivernaven
	future	hivernaré	hivernaràs	hivernarà	hivernarem	hivernareu	hivernaran
	preterite	hiverní	hivernares	hivernà	hivernàrem	hivernàreu	hivernaren
	conditional	hivernaria	hivernaries	hivernaria	hivernaríem	hivernaríeu	hivernarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	hiverni	hivernis	hiverni	hivernem	hiverneu	hivernin
	imperfect	hivernés	hivernessis	hivernés	hivernéssim	hivernéssiu	hivernessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	hiverna	hiverni	hivernem	hiverneu	hivernin
	negative (no)	—	no hivernis	no hiverni	no hivernem	no hiverneu	no hivernin

Further reading

• “hivernar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.