ofendre

See also: ofendré

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin offendere.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [uˈfɛn.dɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [oˈfɛn.dɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [oˈfen.dɾe]

Verb

ofendre (first-person singular present ofenc, first-person singular preterite ofenguí, past participle ofès); root stress: (Central, Balearic) /ɛ/; (Valencia) /e/

1. to harm, to hurt
2. to offend, to cause offence

Conjugation

    Conjugation of ofendre (second conjugation, irregular, with velar infix)

infinitive			ofendre
gerund			ofenent
past participle				masculine		feminine
		singular		ofès		ofesa
		plural		ofesos		ofeses
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ofenc	ofens	ofèn	ofenem	ofeneu	ofenen
	imperfect	ofenia	ofenies	ofenia	ofeníem	ofeníeu	ofenien
	future	ofendré	ofendràs	ofendrà	ofendrem	ofendreu	ofendran
	preterite	ofenguí	ofengueres	ofengué	ofenguérem	ofenguéreu	ofengueren
	conditional	ofendria	ofendries	ofendria	ofendríem	ofendríeu	ofendrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ofengui	ofenguis	ofengui	ofenguem	ofengueu	ofenguin
	imperfect	ofengués	ofenguessis	ofengués	ofenguéssim	ofenguéssiu	ofenguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	ofèn	ofengui	ofenguem	ofeneu	ofenguin
	negative (no)	—	no ofenguis	no ofengui	no ofenguem	no ofengueu	no ofenguin

Related terms

• ofensa
• ofensiu

Further reading

• “ofendre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.