pansir

Catalan

Etymology

From pansa +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pənˈsi]
• IPA^(key): (Valencian) [panˈsiɾ]

Verb

pansir (first-person singular present panseixo, first-person singular preterite pansí, past participle pansit)

1. (transitive, reflexive) to wither, to dry up

   Synonym: marcir

   • 2007, “S'em moren les plantes”, performed by Mazoni:

     Se'm moren les plantes, no puc fer-hi res / Per molt que les regui / se'm panseixen al cap de pocs dies i no en sé el per què

     (please add an English translation of this quotation)

Conjugation

    Conjugation of pansir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			pansir
gerund			pansint
past participle				masculine		feminine
		singular		pansit		pansida
		plural		pansits		pansides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	panseixo	panseixes	panseix	pansim	pansiu	panseixen
	imperfect	pansia	pansies	pansia	pansíem	pansíeu	pansien
	future	pansiré	pansiràs	pansirà	pansirem	pansireu	pansiran
	preterite	pansí	pansires	pansí	pansírem	pansíreu	pansiren
	conditional	pansiria	pansiries	pansiria	pansiríem	pansiríeu	pansirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	panseixi	panseixis	panseixi	pansim	pansiu	panseixin
	imperfect	pansís	pansissis	pansís	pansíssim	pansíssiu	pansissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	panseix	panseixi	pansim	pansiu	panseixin
	negative (no)	—	no panseixis	no panseixi	no pansim	no pansiu	no panseixin

Further reading

• “pansir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pansir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “pansir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pansir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.