ciurecar

Romanian

Etymology

From ciurec +‎ -ar.

Noun

ciurecar m (plural ciurecari)

1. (dated) piemaker

Declension

Declension of ciurecar

	singular		plural
	indefinite articulation	definite articulation	indefinite articulation	definite articulation
nominative/accusative	(un) ciurecar	ciurecarul	(niște) ciurecari	ciurecarii
genitive/dative	(unui) ciurecar	ciurecarului	(unor) ciurecari	ciurecarilor
vocative	ciurecarule		ciurecarilor