erecte

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin erectus. Doublet of ert, a popular development.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əˈɾɛk.tə]
• IPA^(key): (Balearic) [əˈɾək.tə]
• IPA^(key): (Valencian) [eˈɾek.te]

Adjective

erecte (feminine erecta, masculine and feminine plural erectes)

1. erect

Derived terms

• erèctil

Related terms

• erecció
• erigir

Further reading

• “erecte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Latin

Participle

ērēcte

1. vocative masculine singular of ērēctus

References

• “erecte”, in Charlton T. Lewis and Charles Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press
• erecte in Gaffiot, Félix (1934) Dictionnaire illustré latin-français, Hachette.