goig

Catalan

Etymology

Inherited from Latin gaudium. First attested in the 12th century. Doublet of gaudi, a later learned borrowing.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencian) [ˈɡɔt͡ʃ]

Noun

goig m (plural goigs)

1. joy, pleasure
2. (poetry, especially in plural) a verse in praise of the Virgin Mary or a saint

Derived terms

• fer goig
• gogista
• gojaire
• gojar

 

Further reading

• “goig” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “goig”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “goig” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “goig” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.