indicatiu

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin indicātīvus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [in.di.kəˈtiw]
• IPA^(key): (Valencia) [in.di.kaˈtiw]
• Rhymes: -iw

Adjective

indicatiu (feminine indicativa, masculine plural indicatius, feminine plural indicatives)

1. indicative (that indicates)

Noun

indicatiu m (plural indicatius)

1. (grammar) the indicative mood

Further reading

• “indicatiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “indicatiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “indicatiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “indicatiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Occitan

Noun

indicatiu m (plural indicatius)

1. (grammar) the indicative mood