llatinòrum

Catalan

Etymology

From Latin latīnōrum, genitive plural of latīnus. Compare Italian latinorum.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎə.tiˈnɔ.ɾum]
• IPA^(key): (Valencia) [ʎa.tiˈnɔ.ɾum]

Noun

llatinòrum m (plural llatinòrums)

1. (usually pejorative) Latinism (word or phrase borrowed from Latin)
   • 1999, Màrius Serra, Ablanatanalba:

     —Segurament vostès la pronunciaran molt millor que no pas jo —concedeix el californià—, perquè és un llatinòrum de vint-i-set lletres: honorificabilitudinitatibus.

     "You'll surely pronounce it much better than me," conceded the Californian, "because it's a twenty-six letter Latinism: honorificabilitudinitatibus."

   • 2003, Emili Teixidor, Pa negre:

     El capellà va agafar el salpasser i va començar a recitar llatinòrums mentre agafava el mànec de l'asperges i anava ruixant amb aigua beneita la caixa per tots els costats.

     The priest took up the aspergillum and began to recite Latin phrases while he held the handle of the aspergillum and went around sprinkling the box on all sides.

Synonyms

• llatinada

Further reading

• “llatinòrum”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024