mansuetud

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin mānsuētūdō, from mansuētus, perfect passive participle of mansuēscō (“to tame”), from manus (“hand”) + suēscō (“become accustomed”).

Noun

mansuetud f (plural mansuetuds)

1. mansuetude

Related terms

• mansuet

Further reading

• “mansuetud” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “mansuetud”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “mansuetud” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “mansuetud” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Spanish

Etymology

Borrowed from Latin mānsuētūdō. Doublet of mansedumbre.

Noun

mansuetud f (plural mansuetudes)

1. (obsolete) Alternative form of mansedumbre

Further reading

• “mansuetud”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014