corprendre
See also: corprendré
Catalan edit
Etymology edit
First attested in c. 1880.[1] From cor (“heart”) + prendre (“take”).
Pronunciation edit
- IPA(key): (Central) [ˌkɔrˈpɛn.dɾə], (proscribed spelling pronunciation) [ˌkɔrˈpɾɛn.dɾə]
- IPA(key): (Balearic) [ˌkɔrˈpən.dɾə], (proscribed spelling pronunciation) [ˌkɔrˈpɾən.dɾə]
- IPA(key): (Valencian) [ˌkɔɾˈpen.dɾe], (proscribed spelling pronunciation) [ˌkɔɾˈpɾen.dɾe]
Verb edit
corprendre (first-person singular present corprenc, first-person singular preterite corprenguí, past participle corprès); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/
- to captivate (somebody's heart)
- 2000, Joan A. Argenter et al., Diccionari Manual de la Llengua Catalana, Institut d'Estudis Catalans, page 352:
- La bellesa de la noia l'havia corprès
- The girl's beauty had captivated him
Conjugation edit
Conjugation of corprendre (second conjugation, irregular, with velar infix)
Related terms edit
References edit
- ^ “corprendre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading edit
- “corprendre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “corprendre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “corprendre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.