emblanquinar

Catalan

Etymology

From en- +‎ blanquí +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.bləŋ.kiˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [em.blaŋ.kiˈnaɾ]

Verb

emblanquinar (first-person singular present emblanquino, first-person singular preterite emblanquiní, past participle emblanquinat)

1. (transitive) to paint white; to whitewash

Conjugation

    Conjugation of emblanquinar (first conjugation)

infinitive			emblanquinar
gerund			emblanquinant
past participle				masculine		feminine
		singular		emblanquinat		emblanquinada
		plural		emblanquinats		emblanquinades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emblanquino	emblanquines	emblanquina	emblanquinem	emblanquineu	emblanquinen
	imperfect	emblanquinava	emblanquinaves	emblanquinava	emblanquinàvem	emblanquinàveu	emblanquinaven
	future	emblanquinaré	emblanquinaràs	emblanquinarà	emblanquinarem	emblanquinareu	emblanquinaran
	preterite	emblanquiní	emblanquinares	emblanquinà	emblanquinàrem	emblanquinàreu	emblanquinaren
	conditional	emblanquinaria	emblanquinaries	emblanquinaria	emblanquinaríem	emblanquinaríeu	emblanquinarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emblanquini	emblanquinis	emblanquini	emblanquinem	emblanquineu	emblanquinin
	imperfect	emblanquinés	emblanquinessis	emblanquinés	emblanquinéssim	emblanquinéssiu	emblanquinessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	emblanquina	emblanquini	emblanquinem	emblanquineu	emblanquinin
	negative (no)	—	no emblanquinis	no emblanquini	no emblanquinem	no emblanquineu	no emblanquinin

Derived terms

• emblanquinada
• emblanquinament
• emblanquinat

Further reading

• “emblanquinar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.