espletar

Catalan

Etymology

From esplet +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pləˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [es.pleˈtaɾ]

Verb

espletar (first-person singular present espleto, first-person singular preterite espletí, past participle espletat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. to harvest, to reap, to exploit

Conjugation

    Conjugation of espletar (first conjugation)

infinitive			espletar
gerund			espletant
past participle				masculine		feminine
		singular		espletat		espletada
		plural		espletats		espletades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espleto	espletes	espleta	espletem	espleteu	espleten
	imperfect	espletava	espletaves	espletava	espletàvem	espletàveu	espletaven
	future	espletaré	espletaràs	espletarà	espletarem	espletareu	espletaran
	preterite	espletí	espletares	espletà	espletàrem	espletàreu	espletaren
	conditional	espletaria	espletaries	espletaria	espletaríem	espletaríeu	espletarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espleti	espletis	espleti	espletem	espleteu	espletin
	imperfect	espletés	espletessis	espletés	espletéssim	espletéssiu	espletessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	espleta	espleti	espletem	espleteu	espletin
	negative (no)	—	no espletis	no espleti	no espletem	no espleteu	no espletin

Further reading

• “espletar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.