nomenar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin nōmināre, from nōmen (“name”). Compare nominar, a borrowed doublet.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [nu.məˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [no.məˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [no.meˈnaɾ]

Verb

nomenar (first-person singular present nomeno, first-person singular preterite nomení, past participle nomenat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to nominate

Conjugation

    Conjugation of nomenar (first conjugation)

infinitive			nomenar
gerund			nomenant
past participle				masculine		feminine
		singular		nomenat		nomenada
		plural		nomenats		nomenades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	nomeno	nomenes	nomena	nomenem	nomeneu	nomenen
	imperfect	nomenava	nomenaves	nomenava	nomenàvem	nomenàveu	nomenaven
	future	nomenaré	nomenaràs	nomenarà	nomenarem	nomenareu	nomenaran
	preterite	nomení	nomenares	nomenà	nomenàrem	nomenàreu	nomenaren
	conditional	nomenaria	nomenaries	nomenaria	nomenaríem	nomenaríeu	nomenarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	nomeni	nomenis	nomeni	nomenem	nomeneu	nomenin
	imperfect	nomenés	nomenessis	nomenés	nomenéssim	nomenéssiu	nomenessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	nomena	nomeni	nomenem	nomeneu	nomenin
	negative (no)	—	no nomenis	no nomeni	no nomenem	no nomeneu	no nomenin

Derived terms

• nomenament

Related terms

• nom

Further reading

• “nomenar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “nomenar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “nomenar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “nomenar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.