perllongar

Catalan

Verb

perllongar (first-person singular present perllongo, first-person singular preterite perllonguí, past participle perllongat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. to prolong; lengthen
2. to put off; postpone; delay

Conjugation

    Conjugation of perllongar (first conjugation, g-gu alternation)

infinitive			perllongar
gerund			perllongant
past participle				masculine		feminine
		singular		perllongat		perllongada
		plural		perllongats		perllongades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	perllongo	perllongues	perllonga	perllonguem	perllongueu	perllonguen
	imperfect	perllongava	perllongaves	perllongava	perllongàvem	perllongàveu	perllongaven
	future	perllongaré	perllongaràs	perllongarà	perllongarem	perllongareu	perllongaran
	preterite	perllonguí	perllongares	perllongà	perllongàrem	perllongàreu	perllongaren
	conditional	perllongaria	perllongaries	perllongaria	perllongaríem	perllongaríeu	perllongarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	perllongui	perllonguis	perllongui	perllonguem	perllongueu	perllonguin
	imperfect	perllongués	perllonguessis	perllongués	perllonguéssim	perllonguéssiu	perllonguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	perllonga	perllongui	perllonguem	perllongueu	perllonguin
	negative (no)	—	no perllonguis	no perllongui	no perllonguem	no perllongueu	no perllonguin