rebregar

Catalan

Etymology

From re- +‎ bregar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [rə.βɾəˈɣa]
• IPA^(key): (Balearic) [rə.bɾəˈɣa]
• IPA^(key): (Valencia) [re.bɾeˈɣaɾ]
• Homophone: rebregà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

rebregar (first-person singular present rebrego, first-person singular preterite rebreguí, past participle rebregat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to wring out

Conjugation

    Conjugation of rebregar (first conjugation, g-gu alternation)

infinitive			rebregar
gerund			rebregant
past participle				masculine		feminine
		singular		rebregat		rebregada
		plural		rebregats		rebregades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rebrego	rebregues	rebrega	rebreguem	rebregueu	rebreguen
	imperfect	rebregava	rebregaves	rebregava	rebregàvem	rebregàveu	rebregaven
	future	rebregaré	rebregaràs	rebregarà	rebregarem	rebregareu	rebregaran
	preterite	rebreguí	rebregares	rebregà	rebregàrem	rebregàreu	rebregaren
	conditional	rebregaria	rebregaries	rebregaria	rebregaríem	rebregaríeu	rebregarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rebregui	rebreguis	rebregui	rebreguem	rebregueu	rebreguin
	imperfect	rebregués	rebreguessis	rebregués	rebreguéssim	rebreguéssiu	rebreguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	rebrega	rebregui	rebreguem	rebregueu	rebreguin
	negative (no)	—	no rebreguis	no rebregui	no rebreguem	no rebregueu	no rebreguin

Further reading

• “rebregar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rebregar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “rebregar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rebregar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.