bisbe

Catalan

Etymology

Inherited from Latin episcopus, from Ancient Greek ἐπίσκοπος (epískopos).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈbiz.bə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈbiz.be]

• Audio

  (file)

Noun

bisbe m (plural bisbes, feminine bisbessa)

1. (religion) bishop
2. (zoology) bull ray (Pteromylaeus bovinus)
3. (zoology) roughsnout grenadier (Trachyrincus scabrus)

   Synonym: titolot ver

Derived terms

• bisbat

Related terms

• arquebisbe

Further reading

• “bisbe” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “bisbe”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “bisbe” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “bisbe” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Galician

Verb

bisbe

1. inflection of bisbar:
   1. first/third-person singular present subjunctive
   2. third-person singular imperative