marrec

Catalan

Etymology

From marrà (“ram”) +‎ -ec.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [məˈrɛk]
• IPA^(key): (Valencia) [maˈrɛk]

Noun

marrec m (plural marrecs, feminine marreca)

1. brat, kid

   Synonyms: noiet, xiquet

2. lamb

   Synonyms: xai, anyell

Further reading

• “marrec” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “marrec”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “marrec” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “marrec” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Tarifit

Etymology

Borrowed from Arabic مرش (maraša).

Verb

marrec (Tifinagh spelling ⵎⴰⵔⵔⴻⵛ)

1. (transitive) to gnaw, to nibble (on a bone)
2. (transitive) to chew

Conjugation

This verb needs an inflection-table template.

Derived terms

• Verbal noun: amarrec