particularment

English

Etymology

From particular +‎ -ment.

Noun

particularment (plural particularments)

1. (obsolete) A particularity or detail.

References

• “particularment”, in Webster’s Revised Unabridged Dictionary, Springfield, Mass.: G. & C. Merriam, 1913, →OCLC.

Catalan

Etymology

From particular +‎ -ment.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pər.ti.kuˌlarˈmen]
• IPA^(key): (Balearic) [pər.ti.kuˌlaˈment]
• IPA^(key): (Valencia) [paɾ.ti.kuˌlaɾˈment]

Adverb

particularment

1. particularly

Further reading

• “particularment” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “particularment”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “particularment” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “particularment” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.