saber greu

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [səˈβɛ ˈɣɾew]
• IPA^(key): (Balearic) [səˈbə ˈɣɾew]
• IPA^(key): (Valencia) [saˈbeɾ ˈɣɾew]

• Audio:

  (file)

Verb

saber greu (first-person singular present sé greu, first-person singular preterite sabí greu, past participle sabut greu)

1. to feel bad (for); to regret
   • 2013, Jordi Cortés Rodríguez, Xavier Montoriol Cunill, L'exèrcit de les tenebres, Grupo Planeta Spain, →ISBN:

     Li va saber greu que li robessin el bastó amb incrustacions de nacre i ivori. Era un regal de la Rosita.

     He felt bad that they stole the cane encrusted with mother of pearl and ivory. It was a gift from Rosita.

2. to be sorry
   • 2014, Jordi Vilagut Munt, SE7, Punto Rojo Libros, →ISBN, page 88:

     “Em sap greu, però no tinc registres de clients tan antics”, va respondre'm tot fent gal·la [sic] d'un gran sentit de l'humor.

     "I'm sorry, but I don't have records for such old clients," he responded, showing off a grand sense of humor.

Usage notes

The person who feels sorry is the indirect object of saber greu, which is normally in the third person singular. Thus, "I'm sorry" is not *Jo sé greu but rather Em sap greu.

Further reading

• “saber” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “saber”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “greu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “greu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “greu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.