seguici
Catalan edit
Etymology edit
From seguir with an ending formed by analogy with servir‒servici.
Pronunciation edit
Noun edit
seguici m (plural seguicis)
- accompaniment
- retinue (a group of servants or attendants)
- entourage
- (figurative) consequence, sequel
Related terms edit
Further reading edit
- “seguici” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “seguici”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “seguici” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “seguici” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Italian edit
Verb edit
seguici
- compound of segui, the second-person singular (tu) imperative form of seguire, with ci