finesa

Catalan

Etymology 1

From fi +‎ -esa.

Noun

finesa f (plural fineses)

1. fineness

   Synonym: finor

Etymology 2

Adjective

finesa f sg

1. feminine of finès (Valencian: finés)

Noun

finesa f (plural fineses)

1. feminine of finès (Valencian: finés)

Further reading

• “finesa” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “finesa”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “finesa” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “finesa” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Occitan

Etymology

fin +‎ -esa

Pronunciation

• Audio (Languedocien)

  (file)

Noun

finesa f (plural finesas)

1. fineness

   Synonym: finesor

Further reading

• Joan de Cantalausa (2006) Diccionari general occitan a partir dels parlars lengadocians‎^[1], 2 edition, →ISBN, page 484.

Portuguese

Pronunciation

• IPA^(key): /fiˈne.zɐ/

• Hyphenation: fi‧ne‧sa

Adjective

finesa

1. feminine singular of finês

Spanish

Pronunciation

• IPA^(key): /fiˈnesa/ [fiˈne.sa]
• Rhymes: -esa
• Syllabification: fi‧ne‧sa
• Homophone: (Latin America) fineza

Adjective

finesa

1. feminine singular of finés