konjugering

Swedish

Etymology

From konjugera +‎ -ing.

Noun

konjugering c

1. conjugation

Declension

Declension of konjugering

		nominative	genitive
singular	indefinite	konjugering	konjugerings
	definite	konjugeringen	konjugeringens
plural	indefinite	konjugeringar	konjugeringars
	definite	konjugeringarna	konjugeringarnas

Further reading

• konjugering in Svenska Akademiens ordböcker