mescolare

Italian

mescolàre (first-person singular present méscolo or mèscolo^[1], first-person singular past historic mescolài, past participle mescolàto, auxiliary avére) (transitive)

Conjugation of mescolàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)

person	singular			plural
infinitive	mescolàre
auxiliary verb		avére	gerund		mescolàndo
present participle		mescolànte	past participle		mescolàto
person	first	second	third	first	second	third
indicative	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	méscolo, mèscolo	méscoli, mèscoli	méscola, mèscola	mescoliàmo	mescolàte	méscolano, mèscolano
imperfect	mescolàvo	mescolàvi	mescolàva	mescolavàmo	mescolavàte	mescolàvano
past historic	mescolài	mescolàsti	mescolò	mescolàmmo	mescolàste	mescolàrono
future	mescolerò	mescolerài	mescolerà	mescolerémo	mescoleréte	mescolerànno
conditional	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	mescolerèi	mescolerésti	mescolerèbbe, mescolerébbe	mescolerémmo	mescoleréste	mescolerèbbero, mescolerébbero
subjunctive	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	méscoli, mèscoli	méscoli, mèscoli	méscoli, mèscoli	mescoliàmo	mescoliàte	méscolino, mèscolino
imperfect	mescolàssi	mescolàssi	mescolàsse	mescolàssimo	mescolàste	mescolàssero
imperative	—	tu	Lei	noi	voi	Loro
imperative		méscola, mèscola	méscoli, mèscoli	mescoliàmo	mescolàte	méscolino, mèscolino
negative imperative		non mescolàre	non méscoli, non mèscoli	non mescoliàmo	non mescolàte	non méscolino, non mèscolino