anul·lar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin annūllāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.nulˈla]
• IPA^(key): (Valencia) [a.nulˈlaɾ]

Verb

anul·lar (first-person singular present anul·lo, first-person singular preterite anul·lí, past participle anul·lat)

1. to annul, void
2. (law) to repeal, revoke
3. to destroy, demoralise

Conjugation

    Conjugation of anul·lar (first conjugation)

infinitive			anul·lar
gerund			anul·lant
past participle				masculine		feminine
		singular		anul·lat		anul·lada
		plural		anul·lats		anul·lades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	anul·lo	anul·les	anul·la	anul·lem	anul·leu	anul·len
	imperfect	anul·lava	anul·laves	anul·lava	anul·làvem	anul·làveu	anul·laven
	future	anul·laré	anul·laràs	anul·larà	anul·larem	anul·lareu	anul·laran
	preterite	anul·lí	anul·lares	anul·là	anul·làrem	anul·làreu	anul·laren
	conditional	anul·laria	anul·laries	anul·laria	anul·laríem	anul·laríeu	anul·larien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	anul·li	anul·lis	anul·li	anul·lem	anul·leu	anul·lin
	imperfect	anul·lés	anul·lessis	anul·lés	anul·léssim	anul·léssiu	anul·lessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	anul·la	anul·li	anul·lem	anul·leu	anul·lin
	negative (no)	—	no anul·lis	no anul·li	no anul·lem	no anul·leu	no anul·lin

Derived terms

• anul·lable
• anul·lament

Related terms

• anul·lació
• nul

Further reading

• “anul·lar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.