aposar

Catalan

Etymology

Calque of Latin appōnere.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ə.puˈza]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.poˈza]
• IPA^(key): (Valencian) [a.poˈzaɾ]
• Homophone: aposà

Verb

aposar (first-person singular present aposo, first-person singular preterite aposí, past participle aposat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

1. (transitive) to accuse

   Synonyms: allevar, imputar

Conjugation

    Conjugation of aposar (first conjugation)

infinitive			aposar
gerund			aposant
past participle				masculine		feminine
		singular		aposat		aposada
		plural		aposats		aposades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aposo	aposes	aposa	aposem	aposeu	aposen
	imperfect	aposava	aposaves	aposava	aposàvem	aposàveu	aposaven
	future	aposaré	aposaràs	aposarà	aposarem	aposareu	aposaran
	preterite	aposí	aposares	aposà	aposàrem	aposàreu	aposaren
	conditional	aposaria	aposaries	aposaria	aposaríem	aposaríeu	aposarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aposi	aposis	aposi	aposem	aposeu	aposin
	imperfect	aposés	aposessis	aposés	aposéssim	aposéssiu	aposessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	aposa	aposi	aposem	aposeu	aposin
	negative (no)	—	no aposis	no aposi	no aposem	no aposeu	no aposin

Related terms

• aposició
• posar

Further reading

• “aposar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “aposar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “aposar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “aposar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.