atonir

Catalan

Etymology

Back-formation from atònit.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.tuˈni]
• IPA^(key): (Valencia) [a.toˈniɾ]

Verb

atonir (first-person singular present atoneixo, first-person singular preterite atoní, past participle atonit)

1. (transitive) to astonish

   Synonym: esbalair

2. (transitive) to be astonished, stunned

   Synonym: esbalair-se

Conjugation

    Conjugation of atonir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			atonir
gerund			atonint
past participle				masculine		feminine
		singular		atonit		atonida
		plural		atonits		atonides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atoneixo	atoneixes	atoneix	atonim	atoniu	atoneixen
	imperfect	atonia	atonies	atonia	atoníem	atoníeu	atonien
	future	atoniré	atoniràs	atonirà	atonirem	atonireu	atoniran
	preterite	atoní	atonires	atoní	atonírem	atoníreu	atoniren
	conditional	atoniria	atoniries	atoniria	atoniríem	atoniríeu	atonirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atoneixi	atoneixis	atoneixi	atonim	atoniu	atoneixin
	imperfect	atonís	atonissis	atonís	atoníssim	atoníssiu	atonissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	atoneix	atoneixi	atonim	atoniu	atoneixin
	negative (no)	—	no atoneixis	no atoneixi	no atonim	no atoniu	no atoneixin

Derived terms

• atoniment

Further reading

• “atonir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.