avindre

Catalan

Verb

avindre (first-person singular present avinc, first-person singular preterite avinguí, past participle avingut); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. Alternative form of avenir

Conjugation

    Conjugation of avindre (third conjugation, without -eix-, irregular, with velar infix)

infinitive			avindre
gerund			avenint
past participle				masculine		feminine
		singular		avingut		avinguda
		plural		avinguts		avingudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	avinc	avens	avé	avenim	aveniu	avenen
	imperfect	avenia	avenies	avenia	aveníem	aveníeu	avenien
	future	avindré	avindràs	avindrà	avindrem	avindreu	avindran
	preterite	avinguí	avingueres	avingué	avinguérem	avinguéreu	avingueren
	conditional	avindria	avindries	avindria	avindríem	avindríeu	avindrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	avingui	avinguis	avingui	avinguem	avingueu	avinguin
	imperfect	avingués	avinguessis	avingués	avinguéssim	avinguéssiu	avinguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	avén	avingui	avinguem	aveniu	avinguin
	negative (no)	—	no avinguis	no avingui	no avinguem	no avingueu	no avinguin

Further reading

• “avindre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “avindre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “avindre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.